Test d'obertura lingüística

Intercat. Viu la universitat en català!

Viu la universitat en català

Test d'obertura lingüística

Indica si t'identifiques
amb les afirmacions següents (0 = gens, 5 = molt)

Al final del test
podràs determinar
el teu nivell
d'obertura lingüística.

1 | 25
  1. Tinc força coneixements generals sobre llengües. Tinc una idea de quantes llengües hi ha al món; podria indicar zones o països on hi ha molta diversitat lingüística; conec algunes de les famílies en què es classifiquen les llengües i sé a quina pertanyen les llengües que conec. Totes aquestes qüestions m'encurioseixen molt.

    Tenir obertura a les llengües passa per interessar-se pels coneixements enciclopèdics que permeten tenir-ne informació. No es tracta tant de llegir sistemàticament estudis sobre el tema o obtenir-ne dades, sinó més aviat d'aprofitar qualsevol circumstància adient per eixamplar el coneixement sobre la qüestió. Se sol dir que hi ha al voltant de sis mil llengües al món, que es classifiquen en una vintena de famílies lingüístiques, dintre de les quals el català se situa en el grup de les indoeuropees, que té més de tres mil cinc-cents milions de parlants. Les zones amb més diversitat lingüística solen coincidir amb les que tenen més diversitat biològica. A Indonèsia es parlen més de vuit-centes llengües, a Papua Nova Guinea un nombre semblant, encara més elevat. A Nigèria es parlen més de quatre-centes llengües i a l'Índia també.

  2. Les llengües són una bona mostra de riquesa i diversitat al món, però l'única manera realista d'abordar-les individualment és provar de saber-ne un parell o tres (català, castellà i anglès, per exemple) i deixar les altres per als seus parlants o per als professionals de la llengua, com ara traductors i intèrprets.

    No té sentit negar-nos cap experiència o vivència de llengua. L'aprenentatge d'un sol mot polonès, neerlandès o de l'italià de Nàpols, si no coneixem aquestes llengües, per posar tres exemples, són experiències personals que eixamplen el nostre actiu lingüístic; passen a configurar-nos individus diferents. No hem d'abordar les llengües des de la idea que representen un coneixement sovint inassolible, sinó des del punt de vista que qualsevol aprenentatge lingüístic, per petit que sigui, és un guany en la nostra competència plurilingüe, que es troba en creixement constant.

  3. El vocabulari de les llengües és capritxós i asistemàtic. Els inuit, per exemple, tenen en la seva llengua paraules úniques per referir-se a maneres diferents de saber, per a l'expressió de les quals necessitem diverses paraules en altres llengües: utsimavaa ('saber per experiència'), sanatuuq ('saber com fer alguna cosa'), qaujimavaa ('saber d'alguna cosa'), nalujunnaipaa ('no ignorar alguna cosa') i nalunaiqpaa ('ja no desconèixer'), entre altres. Si hi hagués una correspondència entre conceptes i paraules idèntica en totes les llengües donaria gust aprendre idiomes.

    L'organització de la realitat amb unes determinades solucions lèxiques no coincidents en diverses llengües té un gran interès per a qualsevol persona curiosa. Pel que fa als verbs de coneixement, sense anar més lluny, llengües com l'anglès i el francès tenen diferències importants. Davant know de l'anglès, el francès té savoir i connaître.

  4. Les llengües sovint es perden en distincions i matisos del tot desconeguts en altres llengües, que esdevenen una càrrega per als qui les aprenen. Per exemple: un britànic que no sigui un biòleg té tan sols un parell de substantius per referir-se en anglès als bolets. Així, és lògic que se senti aclaparat per la gran quantitat de noms populars que els bolets reben a Catalunya, a Euskadi o a Rússia. Aquest excés de noms per designar-los (fredolics, mataparents, gírgoles, apagallums, pets de llop...) és inútil i feixuc per als aprenents britànics del català, per exemple.

    Les distincions i els matisos en la categorització de la realitat no són absurdes, ans al contrari, revelen una diferent categorització de la realitat de cada llengua. Si el català i l'èuscar tenen centenars de noms per referir-se als bolets es deu al fet que són llengües de cultures micòfiles, que aprecien els fongs. El món anglès, en canvi, és micòfob i no té pràcticament noms populars per als bolets. La llengua és, doncs, el fidel reflex d'un aspecte cultural important i no el producte de cap excés o obsessió per les distincions gratuïtes.

  5. Les llengües són una font inexhaurible de paranys, una causa de decepció constant. El que et penses que es diu d'una manera en una llengua que aprens, ben sovint t'adones que els parlants nadius ho formulen d'una altra. No és gens rar, a més, trobar paraules pràcticament iguals formalment en dues llengües que no tenen res a veure pel que fa al sentit i, doncs, que resulten enganyoses. Per exemple, fusta en català i en romanès ('faldilla') no volen dir el mateix. O aldea en èuscar ('part') o en castellà; o carpet en anglès ('catifa') i carpeta en català; o fermare ('detenir') en italià i fermer ('tancar') en francès. Tard o d'hora t'acabes estavellant. No s'hi pot confiar gaire, en les llengües.

    La persona oberta a les llengües no hi projecta una visió negativa, sinó al contrari. Gaudeix de la sorpresa constant que representen. Pel que fa a les formes molt semblants en dues llengües que tenen sentits diferents, o "falsos amics", és cert que n'hi ha que són fruit de la casualitat, però molt sovint no és així i, malgrat la diferència de significat dels mots, permeten que hi reflexionem i que ens remuntem a un tènue sentit compartit entre els mots semblants, o que observem processos històrics de canvi de sentit molt interessants. Un exemple: fermare i fermer remeten a un mateix origen: firmus ('ferm') en llatí, que és a la base de la significació de totes dues paraules.

  6. Les llengües són massa diferents les unes de les altres, fet que les converteix en territoris pràcticament nous per a les persones que s'hi aproximen per primera vegada. Cada llengua és un món independent i entrar-hi fins a poder-s'hi comunicar és una aventura insostenible per a la majoria de persones.

    Compte, perquè les llengües presenten grans diferències, però comparteixen uns trets universals, a més de moltes possibles semblances tipològiques o genètiques. Entre aquests trets universals hi ha, per exemple, els següents: en totes hi ha vocals i consonants, totes tenen díctics (mots com ara, aquí), totes tenen noms i verbs, totes tenen construccions afirmatives i negatives, totes presenten noms comuns i propis, noms concrets i abstractes o pronoms personals. Aquests i diversos altres “universals del llenguatge” ens fan veure que les llengües no són realitats completament diferents les unes de les altres. I que mai no s'aprenen, doncs, des de zero, encara que pugui semblar-ho.

  7. M'agrada provar de reconèixer les semblances entre llengües de la mateixa família. Gaudeixo descobrint que acqua (italià), eau (francès), água (portuguès) equivalen a aigua en la família romànica. O que mouth (anglès), mund (alemany), mond (neerlandès), mun (suec, noruec) o munnur (islandès) són el mateix mot, que designa la boca, en la família germànica. O que serce (polonès), srdce (txec) o srce (eslovè) volen dir 'cor' en la família de llengües eslaves.

    L'origen comú de les llengües i el fet que pertanyin a una mateixa família situa les persones amb una actitud d'obertura a les llengües en condicions d'experimentar el plaer del reconeixement de les semblances formals entre llengües emparentades.

  8. Si em trobo viatjant en tren en un desplaçament llarg i tinc dues persones al davant que parlen en una llengua que no identifico, sé que tard o d'hora els acabaré preguntant de quina llengua es tracta.

    La curiositat és un dels elements clau de l'obertura lingüística. Saber distingir oralment, encara que no es comprenguin, altes llengües, els seus sons i els seus patrons d'entonació, és un senyal inequívoc de l'exercici d'aquesta curiositat.

  9. Sóc capaç de distingir si un text és escrit en diversos tipus d'escriptura com ara en alfabet grec, ciríl·lic, hebreu, en l'alifat àrab, en katakana japonès, en l'escriptura xinesa, o en l'alfabet georgià.

    És un senyal d'obertura a les llengües poder-ne identificar els sistemes d'escriptura: l'alfabet romà, estès arreu del món (només l'Àsia s'escapa del predomini quasi absolut de l'escriptura romana), no és pas l'únic, evidentment, de què se serveixen les llengües que s'escriuen. No oblidem, d’altra banda, que hi ha moltes llengües de cultures àgrafes, que no s’escriuen.

  10. Descobreixo que en les llengües del món es poden trobar paraules amb moltes vocals o moltes consonants seguides com ara jaaaarne (estonià, 'límit del gel'), hooiaioia (hawaià, 'certificats'), ctvrtkruh (txec, 'quadrant'), angstschreeuw (neerlandès, 'crit de pànic'), varldsschlager (suec, 'èxit musical mundial'). M'encurioseix saber aquesta mena de coses.

    L'interès pels aspectes anecdòtics de les llengües (en són plenes!) indica sens dubte que ets una persona oberta a les llengües.

  11. Es digui el que es digui, les llengües són vehicles de comunicació i s'aprenen sempre amb l'objectiu de poder-s'hi comunicar.

    Les llengües no són tan sols vehicles de comunicació. Es fan servir per diversos motius, entre els quals hi ha, per exemple, el sentit d'identificació amb una comunitat, amb una cultura, amb una nació. L'obertura a les llengües passa per entendre que l'aproximació a una llengua pot tenir motius més enllà de voler-s'hi comunicar: conèixer una cultura, sentir-se solidari amb les persones que la parlen, poder visitar el país on es parla sentint-se més aviat un viatger curiós que no un simple turista, comprendre textos especialitzats, etc.

  12. Les llengües s'han de parlar i fer servir correctament; altrament és una falta de respecte cap als seus parlants. Si no es poden emprar amb correcció, val més no fer-les servir.

    L'aspiració a la correcció lingüística és ben normal, encara més en el cas de les llengües sotmeses a processos d'interferència lingüística massiva o que no tenen una variant normativa gaire consolidada. Ara: l'obsessió per la correcció i la puresa de la llengua pot inhibir els parlants de fer-les servir o els aprenents de llançar-se a fer-ho. Cal admetre, a més, que és una dinàmica natural de les llengües que no romanguin immòbils sinó que evolucionin i canviïn constantment.

  13. Si convivís amb una estudiant de Tailàndia, parlant de tai, estic segur que al cap de poc temps sabria dir paraules com ara puuchahi ('home') o puu-ying ('dona'), o khua:sa'ngóp ('pau').

    Aprendre algunes expressions de les llengües pròpies de les persones amb qui convivim és un senyal d'obertura a les llengües.

  14. El poble on passo els estius és Alcúdia. No sé què deu significar aquest nom de lloc; no he perdut mai el temps a esbrinar-ho. Potser no vol dir res.

    Forma part d'una actitud sensible cap a les llengües conèixer el sentit de mots que ens són habituals. Alcúdia és un topònim d'origen àrab de caràcter orogràfic. Kudya significa 'turó', 'pujolet'.

  15. M'apassionen tots els jocs i els reptes de llengua: m'agraden l'Scrabble i els mots encreuats, em diverteixen els palíndroms (amor-roma). En sé un, de palíndrom, en finès, d'una sola paraula amb vint-i-cinc lletres: saippuakuppinippukauppias ('majorista del material anomenat esteatita'). Tot el que sigui jugar amb la llengua m'interessa.

    Participes de la dimensió lúdica de la llengua, una de les més plaents, la qual és invisible per a persones que tenen una visió només funcional del que és una llengua.

  16. Sents aquest acudit i el trobes molt divertit i enginyós: és dels que t'agraden. Una persona li diu a una altra: "A Lisboa cada mitja hora atropellen un home." L'altra persona li respon: "Pobre home!".

    Aquest acudit té base lingüística, juga amb el sentit ambigu de la paraula un (un sol home, sempre el mateix? Cada vegada un home diferent?). La comunicació quotidiana no és pas exempta de malentesos d'aquesta mena, que se superen precisament amb tolerància i sentit de l'humor.

  17. Totes les llengües prenen paraules d'altres llengües (bungalou ve del gujarati, menhir ve del bretó, cacic ve del taino...). No cal donar gaire importància a aquest fenomen: es tracta d'un fet completament normal, governat per l'atzar, que l'únic que demostra és que les llengües són totes molt permeables a influxos externs.

    Els préstecs de paraules d'una llengua a una altra constitueixen un fenomen de gran interès per a les persones obertes a les llengües. Els préstecs són testimonis lingüístics que ens aporten una informació cultural valuosa. Posen al descobert l'origen de fets o productes significatius en una determinada àrea, evidencien relacions històriques de veïnatge, bèl·liques, comercials, entre els pobles; permeten veure la irradiació cultural de determinades comunitats o l'hegemonia política i econòmica d'uns països damunt uns altres. Ser conscients dels préstecs, del seu origen i de les seves lògiques d'expansió, ens ajuda a conèixer més bé les comunitats lingüístiques. No ens resulta gens irrellevant, per exemple, saber que paraules del català com xocolata i tomàquet vénen de la llengua americana nahua; que el mot apartheid té l'origen en la llengua afrikaans, de Sud-àfrica (on aquest règim de segregació racial va ser vigent fins al 1991); que el mot atol ('illa tropical d'esculls coral·lins') ve del malai; que la paraula xerpa ve del tibetà, o que consomé, entrecot, puré, croqueta i escalopa procedeixen del francès, del reialme de la gastronomia.

  18. S'aprenen llengües a totes hores i cada cop és més fàcil tenir oportunitats de fer-ho. Una de les maneres més interessants i innovadores és participar en xarxes socials per aprendre llengües i començar-se a trobar amb persones disposades a ensenyar una llengua i aprendre'n una altra, per Skype o amb altres eines de videoconferència.

    Cada vegada és més comú participar en processos d'aprenentatge informal, que les tecnologies afavoreixen molt. No oblidem que els aprenentatges informals són cada vegada més valorats (fins i tot són susceptibles de ser reconeguts i certificats). Intercanviar llengües lliurement aprofitant els avenços tecnològics pot ser, sens dubte, una bona forma d'aprendre informalment. Cal estar preparat, doncs, per aprendre llengües en qualsevol moment i amb qualsevol dispositiu o amb qualsevol persona.

  19. Les llengües s'han d'aprendre equilibradament, avançant amb totes les destreses (llegir, escriure, parlar, escoltar, interactuar...) alhora.

    Depèn dels objectius que tinguem. És perfectament lícit en certes situacions orientar l'aprenentatge a les destreses receptives (només comprendre), o enfocar l'aprenentatge a la resolució de necessitats de llengua funcionals molt concretes. L'aprenent és qui governa el seu aprenentatge, que pot ser parcial.

  20. M'agrada fer d'intèrpret en determinades situacions en què jo sé mínimament una llengua que una altra persona no sap.

    La funció mediadora de les persones, des del punt de vista lingüístic o altres, és cada cop més valorada socialment. No cal ser un expert en una llengua, d'altra banda, per ajudar una altra persona a resoldre una qüestió puntual de traducció o d'interpretació.

  21. Em sembla divertit parlar en la meva llengua i que el meu interlocutor em respongui en la seva.

    Les interaccions multilingües són interessants per afavorir la sostenibilitat lingüística (no s'hi opta automàticament per una llengua d'abast internacional, de les que de vegades s'anomenen "de comunicació"). Són interaccions multilingües interessants les que mantenen persones que fan servir llengües de la mateixa família sense que els interlocutors hagin après mai formalment la llengua de l'altre. Sovint en aquestes interaccions apareixen petites incomprensions que, un cop resoltes, acaben generant coneixement lingüístic.

  22. Les llengües s'aprenen d'una en una. Necessito consolidar l'anglès abans de llançar-me a aprendre cap altra llengua. Si no ho faig així, m'embolico contínuament.

    L'aprenentatge simultani de llengües, contra el que podria semblar, és una pràctica que dóna bon resultat. N'hi ha mètodes i se'n coneixen pràctiques ben reeixides. El treball amb més d'una llengua alhora és ideal per al desenvolupament de la competència plurilingüe.

  23. He instal·lat un programa a l'ordinador i, sense adonar-me'n, he seleccionat una versió en una llengua que no he après mai formalment. Com que és una llengua de la mateixa família que la meva, deixo instal·lada aquesta versió del programa.

    Tota ocasió és bona per obrir-se a les llengües. Una pràctica com aquesta permet ampliar coneixements lingüístics gairebé sense esforç.

  24. Sempre que veig algú parlant en una llengua o una altra intento entendre què li representa parlar precisament aquella llengua (no res; un esforç, per algun motiu; un deure; un dret que vol exercir; l'adequació a un costum o una pràctica social; una voluntat d'integració a un grup o a una comunitat...).

    És interessant provar d'entendre els motius pels quals els individus fan servir socialment unes llengües o unes altres. L'obertura a les llengües passa també per interessar-se per la complexitat de les motivacions que empenyen els parlants a usar-les.

  25. A la civilització occidental les maneres de comunicar-se s'han multiplicat i s'han sofisticat, però hi continua havent molta incomunicació i, arreu, moltes mostres d'incomprensió entre persones. Em sembla curiós i interessant que en la llengua djaru (australiana), en greu perill d'extinció, la saviesa i l'acció d'escoltar estiguin vinculades: 'ser savi' s'expressa amb la forma mangir djaru (literalment, 'tenir oïda') i 'ser ruc, ser insensat' s'expressa amb la forma mangirgir-mulungu (literalment, 'no tenir oïda'). Una llengua que només parlen tres-centes persones ens dóna, doncs, una lliçó fonamental de comunicació. Quan hagi desaparegut el djaru els humans tindran una evidència menys que escoltar-se els és una acció essencial per comprendre's.

    Efectivament. La mort de les llengües és un fenomen ben estudiat pels sociolingüistes, que n'auguren una desaparició massiva al llarg del segle XXI i, en conseqüència, una davallada dràstica de la linguodiversitat. Cada llengua és una visió de la realitat que ens aporta informacions valuoses sobre la vida humana, unes informacions que la humanitat no s'hauria de permetre el luxe de desconèixer i deixar desaparèixer.

La teva puntuació és: Veure definició de pol »

PERFIL DE LA PERSONA OBERTA A LES LLENGÜES (POL)

Crèdits »

Crèdits

Serveis lingüístics universitaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, URV, UVic, UIC, UAO, amb el finançament de la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya (INTERLINGUA: Projecte interuniversitari d'elaboració d'un curs virtual sobre interculturalitat i multilingüisme).

Coordinació: UPC i URV.

Autor: Enric Serra

« Tornar