Certificacions oficiaus de lengua catalana

Es universitats catalanes autregen certificacions de lengua catalana as aprenents des servicis lingüistics qu’acrediten d’auer es coneishences exigides entà cada nivèu (inciau, basic, elementau, mejan, de sufisença, de sufisença entà PDI, superiora).

T’explicam se quines abilitats lingüistiques se pòden arténher en cada un des nivèus.

A2

Nivèu basic

Er usatgèr deth nivèu basic (A2) pòt compréner frases e expressions emplegades abituauments e restacades damb tèmes d’importància en mon academic (informacions personaus basiques, estudis, peticion d’adreces, crompes, formalitats administratives ena secretaria dera universitat, eca.). Se pòt comunicar en situacions simples e abituaus qu’exigisquen un escambi simple e dirècte sus tèmes d’estudis, de residéncia e der entorn a on se botjarà er usatgèr. Pòt descríuer, de manèra simpla, aspèctes dera sua experiéncia o bagatge personau, aspèctes der entorn immediat e ahèrs restacadi damb besonhs immediats.

CIFALC

SPL

B1

Nivèu elementau

Er usatgèr deth nivèu elementau (B1) pòt compréner es idèes principaus d’ua informacion clara sus tèmes relatius ara universitat, as estudis, ath curriculum, ath léser, eca. Pòt afrontar era major part de situacions lingüistiques que pòden aparéisher quan se viatge entà estudiar o trabalhar en ua zòna a on se parle era lengua objècte d’aprendissatge. Pòt produsir un discors simple e coerent sus tèmes que li son familiaus o d’interès personau. Pòt descríuer hèts e experiéncies, sòmis, esperances e ambicions, e dar arrasons e explicacions des opinions e projèctes de manèra brèu.

CIFALC

SPL

B2

Nivèu mejan

Er usatgèr deth nivèu mejan (B2) pòt compréner es idèes principaus de tèxtes complèxes sus tèmes tant concrèts coma abstractes, includides es discussions tecniques en camp dera especializacion academica. Se pòt exprimir damb un grad de fluïdesa e d’espontaneïtat que hè possibla era interaccion abituau damb parlants nadius sense que compòrte tension entà cap des interlocutors. Pòt produsir tèxtes clars e detalhadi en ua ampla gamma de tèmes, restacadi damb er encastre academic, e exprimir un punt d’enguarda sus un ahèr, en tot expausar es auantatges e es endraves de diuèrses opcions.

CIFALC

SPL

C1

Nivèu de sufisença

Er usatgèr deth nivèu de sufisença (C1) pòt compréner ua ampla gamma de tèxtes longui e complèxes e arreconeisher-ne eth sens implicit. Se pòt exprimir damb fluïdesa e espontaneïtat sense auer de cercar d’ua manèra guaire evidenta paraules o expressions. Pòt emplegar era lengua de manèra sopla e eficaça entà intencions sociaus, academiques e professionaus. Pòt produsir tèxtes clars, ben estructuradi e detalhadi sus tèmes complèxes, e demòstre un emplec controlat d’estructures organizatives, connectors e mecanismes de coesion.

CIFALC

SPL

C2

Nivèu superior

Er usatgèr deth nivèu superior (C2) pòt compréner sense esfòrç practicaments tot çò que lieg o escote (tèsis, informes, trabalhs, examens, nòtes, conferéncies, exposicions oraus, eca.). Pòt resumir informacion procedenta de diferentes hònts oraus o escrites (tèsis, informes, trabalhs, examens, conferéncies, exposicions oraus, eca.), reconstruïr hèts e arguments e presentar-les d’ua manèra coerenta. Se pòt exprimir espontanèaments, damb fluïdesa e precision, en tot distinguir nuances subtiles de significat autanplan enes situacions mès complèxes.

CIFALC

SPL

Era CIFALC e era SPL

Certificacions dera CIFALC e dera SPL Certificacions dera CIFALC e dera SPL

Era Comission Interuniversitària de Formacion e Acreditacion Lingüistica de Catalonha (CIFALC) ei ua comission interuniversitària qu’agrope es servicis lingüistics des dotze universitats catalanes: Universitat Autonòma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lhèida, Universitat Dubèrta de Catalonha, Universitat Politecnica de Catalonha, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Vic, Universitat Ramon Llull, Universitat Internacionau de Catalonha e Universitat Abat Oliba CEU. Era foncion dera CIFALC ei coordinar aguesti servicis lingüistics per çò qu’ei des aspèctes qu’an relacion damb er ensenhament e er aprendissatge dera lengua catalana ena Universitat.

Es universitats catalanes convòquen examens comuns de coneishences de lengua catalana, e entà hè’c se coordinen a trauès dera Comission Interuniversitària de Formacion e Acreditacion Lingüistica de Catalonha (CIFALC). Autregen certificacions oficiaus de lengua catalana as aprenents des servicis lingüistics mejançant es convocacions que permeten d’acreditar sies nivèus de competéncia lingüistica den catalan: iniciau (A1), basic (A2), elementari (B1), intermèdi (B2), sufisença entath personau ensenhant e recercaire (C1) e superior (C2) e se corresponen damb es nivèus deth Cadre Europèu Comun de Referéncia (MECR).

Eth MECR balhe ua basa comuna entara elaboracion de programes de lengües, orientacions des estudis, examens e manuaus entar aprendissatge de lengües. Definís es diferenti nivèus de domèni des lengües e, entà cadun des nivèus, definís es abilitats qu’es estudiants an d’aquerir en cadua des competéncies lingüistiques (comprenença auditiva e lectora, interaccion orau, expression orau e expression escrita).

Es certificacions oficiaus de lengua catalana qu’expedissen es universitats catalanes, en encastre dera CIFALC, son omologadi peth Secretariat de Politica Lingüistica, e tanben es deth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica e er Institut Ramon Llull, e se corresponen damb es nivèus deth MECR.

Entà mès informacion sus es certificats de catalan consulta es webs dera CIFALC e deth SPL.

Entà saber s’es tòns estudis equivalen a bèth un des certificats oficiaus de catalan, te cau consultar era lista de titulacions equivalentes as certificats de coneishences de catalan deth Secretariat de Politica Lingüistica (SPL).

Er Institut Ramon Llull convòque periodicament pròves oficiaus entara avaluacion e era certificacion de coneishements de catalan en diuèrses ciutats deth mon entà obtier es certificats internacionaus de catalan. Es pròves son de diferenti nivèus e se i pòden presentar es persones mès granes de catorze ans en moment de hèr-les, de quinsevolh nacionalitat, que volguen acreditar eth sòn coneishement de lengua catalana ath delà des estudis reglats. Es pròves entara obtencion des certificats de lengua catalana der Institut Ramon Llull son examens liures dessenhats entà avaluar era competéncia lingüistica des candidats independentament deth lòc e deth metòde qu’agen seguit entà aquerir era lengua.

Es resultats se pòden consultar ena sedença electronica a compdar dera data establida ena resolucion. Es persones qu’obtenguen eth resultat d’apte se poiràn descargar eth diplòma corresponent.

 

Es universitats catalanes convòquen examens comuns de coneishements de lengua catalana, e entà hè’c se coordinen a trauès dera Comission Interuniversitària de Formacion e Acreditacion Linguistiques de Catalonha (CIFALC). Autregen certificacions oficiaus de lengua catalana as aprenents des servicis lingüistics mejançant es convocacions que permeten d’acreditar sies nivèus de competéncia lingüistica den catalan: iniciau (A1), basic (A2), elementari (B1), intermèdi (B2), sufisença entath personau ensenhant e recercaire (C1) e superior (C2).

Eth Secretariat de Politica Lingüistica (SPL) convòque cada an pròves oficiaus entà acreditar es coneishences de lengua catalana mejançant ua resolucion que se publique en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), abituauments abans dera fin de gèr. S’establís un periòde d’inscripcion a prumèrs d’annada e es pròves sòlen auer lòc entre es mesi de mai e junh. Ena pagina deth SPL apareish tota era informacion relativa ad aguestes pròves.

Entà obtier mès informacion sus es certificats de lengua, consultatz aquel ligam.

S’as corsat es estudis en Catalonha o dispòses de bèth títol, diplòma o certificat de catalan expedit per bèth organ oficiau de dehòra de Catalonha, consulta era lista de titulacions equivalentes as certificats de coneishences de catalan deth SPL.

Eth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica (CPNL) hè corsi omologadi, que permeten d’obier ua certificacion equivalenta ara dera Secretaria de Politica Lingüistica. Aguesti corsi arriben ara fin de cada nivèu de coneishença deth Marc europèu comun de referéncia entàs lengües (MECR): basic A2, elementau B1, mejan B2, sufisença C1 e superior C2. En aguesti corsi, era avaloracion ei era suma dera avaloracion de cors (e per tant deth seguiment des prètzhèts proposats peth professor) mès era nòta finau dera pròva d’artenhuda.

Se demores dehòra de Catalonha pòs consultar es convocacions d’examens oficiaus ena pagina der Institut Ramon Llull (IRL). Se i pòden presentar es persones de mès de catorze ans en moment de hèr-les, dera nacionalitat que sigue, que volguen acreditar era sua coneishença de lengua catalana ath delà des estudis regladi.

 

Era majoritat d’universitats catalanes aufrissen corsi presenciaus de catalan e autregen certificats equivalenti as oficiaus, encara que non estúdies ena universitat. Hè era consulta enes servicis lingüistics dera universitat.

Òc. Es certificats qu’obtieràs se seguisses aguesti corsi e passes es examens oficiaus les expedissen es universitats catalanes e son tramitadi pera Comission Interuniversitària de Formacion e Acreditacion Lingüistiques de Catalonha (CIFALC). Era madeisha universitat a on ages hèt es corsi e er examen t’expedirà eth certificat oficiau. Aguesti certificats son omologadi peth Secretariat de Politica Lingüistica dera Generalitat de Catalonha.

 

 

S’as hèt es corsi e as aprovat es examens dera CIFALC (Comission Interuniversitària de Formacion e Acreditacion Lingüistiques de Catalonha) que convòquen es universitats catalanes, pòs demanar eth certificat ath servici lingüistic dera universitat a on as hèt er examen.

S’as corsat es estudis en Catalonha o dispòses de bèth títol, diplòma o certificat de catalan expedit per bèth organ oficiau de dehòra de Catalonha, consulta era lista de titulacions equivalentes as certificats de coneishences de catalan deth SPL (Secretariat de Politica Lingüistica). Ací trobaràs tota era informacion de quini requisits cau (estudis realizadi, centre d’imparticion, periòde de realizacion...) e a on te pòden expedir eth certificat oficiau.

S’as hèt es examens oficiaus que convòque cada an eth Secretariat de Politica Lingüistica e les as aprovat, pòs passar a recuélher eth diplòma enes burèus dera localitat a on heres era pròva. 

S’as finit es corsi e as aprovat er examen de fin de nivèu (Basic 3, Elementari 3, Intermèdi 3, Sufisença 3, Superior C2) deth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica (CPNL), receberàs un certificat omologat en corrèu electronic qu’ages dat.

Se demores dehòra de Catalonha, consulta es convocacions d’examens ena pagina der Institut Ramon Llull (IRL). Se i pòden presentar es persones de mès de catorze ans en moment de hèr-les, dera nacionalitat que sigue, que volguen acreditar era sua coneishença de lengua catalana ath delà des estudis regladi.

Es resultats se pòden consultar ena sedença electronica a partir dera data establida ena resolucion. Es persones qu’obtenguen eth resultat d’apte, se i poderàn descargar eth diplòma corresponent.

Pòs arténher modèls d’examens oficiaus e informacion detalhada sus es tramits entà inscríuer-te as pròves que convòque eth Secretariat de Politica Lingüistica ena web Lengua catalana.

Tanben trobaràs modèls d’examens ena web dera Comission Interuniversitària de Formacion en Lengua Catalana (CIFALC), en apartat dedicat as certificats dera CIFALC.

Er Institut Ramon Llull tanben a publicadi modèls d’examens ena sua pagina web.

 

Es corsi d’Intercat son airines virtuaus entà apréner catalan de manèra facila e ath tòn ritme, mès non servissen entà obtier automaticaments es certificats oficiaus.

Es vies entà obtier es certificats oficiaus de catalan les trobaràs detalhades ena pagina de Corsi e certificats.

 

Eth Secretariat de Politica Lingüistica (SPL) convòque cada an pròves oficiaus entà acreditar es coneishences de lengua catalana mejançant ua resolucion que se publique en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), abituauments abans dera fin de gèr. S’establís un periòde d’inscripcion a prumèrs d’annada e es pròves sòlen auer lòc entre es mesi de mai e junh. Ena pagina deth SPL apareish tota era informacion relativa ad aguestes pròves.

Entà obtier mès informacion sus es certificats de lengua, consultatz aquel ligam.

S’as corsat es estudis en Catalonha o dispòses de bèth títol, diplòma o certificat de catalan expedit per bèth organ oficiau de dehòra de Catalonha, consulta era lista de titulacions equivalentes as certificats de coneishences de catalan deth SPL.

Eth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica (CPNL) hè corsi omologadi, que permeten d’obier ua certificacion equivalenta ara dera Secretaria de Politica Lingüistica. Aguesti corsi arriben ara fin de cada nivèu de coneishença deth Marc europèu comun de referéncia entàs lengües (MECR): basic A2, elementau B1, mejan B2, sufisença C1 e superior C2. En aguesti corsi, era avaloracion ei era suma dera avaloracion de cors (e per tant deth seguiment des prètzhèts proposats peth professor) mès era nòta finau dera pròva d’artenhuda.

Se demores dehòra de Catalonha pòs consultar es convocacions d’examens oficiaus ena pagina der Institut Ramon Llull (IRL). Se i pòden presentar es persones de mès de catorze ans en moment de hèr-les, dera nacionalitat que sigue, que volguen acreditar era sua coneishença de lengua catalana ath delà des estudis regladi.